"Paisatge humà de la Safor" (II)

"Paisatge humà de la Safor"

Un any més, la gent que forma el Col·lectiu Obertament ens regala, contagiant el nostre cor d'il·lusions i sana bojeria per la vida, amb un acurarat recull de manifestacions d'una mena de mapa emocional i transpersonal d'esta terreta a la què habiten, comarcalment anomenada la Safor. Per çò , el treball editat com una mena de dietari o "Agenda-Guia" per a l'any que s'aveïna es subtitul·la "Paisatge humà de la Safor"
Recordem amb goig el matí compartit pel nostre col·lectiu i projecte d'ecomuseu amb elles i ells per terres del Vernissa.
Des de l' humild foro que representa esta bitàcola, també volem fer-ne ressò de la presentació de l'Agenda-Guia 2010, en la què, de segur, us trobareu identificats i reflectits.
De segur que compartirem més coses en este proper 2010 els dos Col·lectius.

Quartes jornades de tardor

La propera setmana s'enceten, una tardor més, les jornades del moviment ecologista saforenc. Sí, diem ecologista, però amb ànim de sumar, d'incloure't a tu també, de fer colla i aportar el teu granet per tal de millorar les coses, encara que siga un poc, les teues coses comunes a les meues i les comunes a tothom, la millora de l'hàbitat, de l'entorn (humà i natural).
Fa uns anys l'ecologisme, un moviment social pioner, era considerat per molta gent com una quadrilla de desgarbellats; ara impregna subtilment l'imaginari col·lectiu, ens atrevem a dir. Ara ja no és una cosa de quatre botjos i alguna botja; molts dels seus plantejaments radicals hi són assumits, en diferents graus, pel conjunt de la societat. Alhora, no volen fonamentalismes, encara que pinten de verd o inclús amb tots els colors de l'arc de sant Martí ;-) L'ecologisme aporta llum però sempre quedarà foscor en mig de pensaments que no aspiren a estar radicalment lliures, vinguen d'on vinguen.

Des del "Pensar globalment, actuar localment", des de la Safor, amb estima per la terra, amb carinyet i amor, afegiu-se. Si podeu, apropar-vos i participeu, que de segur que no perdreu el temps... Que trobeu bones sorpreses! ;-)

Hasta siempre Negra

En castellano te escribo y escribo un pequeño texto. En castellano, idioma que compartimos, tú tan dulcemente lo cantabas, cantora austral.

Te has ido el día de san Francisco de Asís, como me enteré, creo, por Carlos Galilea en Cuando los elefantes sueñan con la música (en Radio 3, por supuesto). Nos puso tu último trabajo Cantora, doble de duetos con Joan Manuel Serrat, Jorge Drexler, Charly García, Caetano Veloso, Joaquín Sabina, Julieta Benegas, Shakira y tant@s otr@s... ¡Una delicia! Y editado este año, todavía en vida, tú; sin hacer proselitismo de tu muerte. Otra delicia fue, escuchar después de más de 17 años Volver a los 17, de otra grande que se fue hace también, pero hace muchos, muchos más de diecisiete años, Violeta Parra [ http://www.youtube.com/watch?v=BcID17wcZHU ]

La música de esta corajuda, Mercedes Sosa, sus versiones inolvidables siempre acompañan. ¡Hasta siempre Negra!

http://www.youtube.com/watch?v=2g_RdwI_J-I

Francesco d'Assisi i el 4 d'octubre

http://www.youtube.com/watch?v=nHDST1kjknw

Avui la lluna ha entrat al signe d'Àries. Es tracta d'una lluna de gran visibilitat, i d'una influència més marcada als processos en que hi haja aigua, d'una forma o d'altra, al estar la lluna de l'actual equinocci, el de tardor. Les majors marees es registren, per exemple amb les llunes equinoccials, de primavera i de tardor. D'alguna forma, l'influència lunar es troba patent en la presència d'un bolet de soca crescut sobre la corfa d'un om, que he vist esta vesprada. S'havia desenvolupat notablement amb les últimes plutges i el canvi d'estació. Tot i que portem ja varis dies de sol, per baix regalimava gotes d'humitat i en apropar-te, la dolça olor a tardor era notable.

Per altra banda, coincidint amb el moment astronòmic, este diumenge es celebra la festivitat de Francesco, il poverello d'Assisi, patró o model d'ecologistes, forestals i en general gent amiga de la natura i la senzillesa. En certa consonància es celebra el Dia Internacional dels animals, germans de sant Francesc.

"Els fills de sant Francesc del segle XXI, ocupes, pacifistes, els alternatius.
Avans foren els hippys amb la música i les flors, renovant l'anarquisme per un món millor"

Del Cant alternatiu dels Al Tall.

21 de setembre, Dia internacional en contra de les plantacions industrials d'arbres

La economia actual que s'escampa depredant i empobrint comunitats locals és el que té: requereix quantitats creixents de matèries primes per tal de poder sostenir-se. No ens enganyem amb la cacaretjada sostenibilitat amb què ens tracten de fer comulgar com a nova religió.
La persistència del bosc, com la de qualsevol ecosistema poc té a vore amb les economies modernes globalitzdores.
Potser semble un problema allunyat, que no ens afecta, el de la pèrdua de boscos per sustitució amb plantacions industrials de palma d'oli, o eucaliptus per exemple, però el problema és de tots, de tota la terra. A més, la orientació i gestió de molts boscos de l'à mbit occidental, al dirigir-se per exemple a l'obtenció de pasta de paper, acaba, sovint, oblidant aspectes ecològics no estrictament crematístics, encara que s'aforisquen espècies arbòries locals. No dient ja quan el bosc (autòcton, encara que semble de tontos el dir-ho) es sustituit per plantacions d'espècies exòtiques.

El problema, generalitzat arreu, in crescendo en zones de selves tropicals, requereix solucions locals però amb canvis que afecten a la conciència global. Per això existeix tot un moviment mundial de protecció dels boscos (tropicals, i altres). A les desmemoriades terres hispàniques, d'experiència en pèrdua de boscos (en paral·lel a poder local comunitari) en tenim molta. Val la pena trobar solucions que afecten en definitiva al futur humà amb dignitat, salut, llibertat.
Al voltant d'aquesta celebració, ací a l'hemisferi nord entrem a la tardor, la primavera de l'hivern, una primavera que encara en molts llocs conserva colors d'algunes flors, però sobre tot colors canviants de les fulles d'arbres caducifolis com ara roures, aurons, fleixers, moixeres, espinals, xops i salzes,...
Què això no siga un record o un mite de llegenda depend, en gran part, del nostre comportament ètic amb la Vida.

http://www.wrm.org.uy/Videos_Esp/defender_la_vida.html

Els últims són els primers

Els últims són els primers

Dissabte passat a les set de la vesprada, a Benifairó hi havia el Comcert, un esdeveniment molt esperat de músiques en valencià durant dotze hores. Arribem justets per nugar la bici que s'havia punxat de camí. Cares conegudes, salutacions. Cal apropar-se que ja sonen Verdcel en format prou acústic. -Entreu, passeu, passeu!
Em pensava que serien els últims en actuar però resulta que lis toca obrir. -Ànim valents! Això no és res per a ells i ens animen al comboi, al "Woostock del País Valencià" sí, sí, ou ieahh! a lo valencià hehehe. Des del camp de fumbol, tenim unes vistes a to: el verd que acarona el cel, com a un conegut llibre dels territoris de la Valldigna, amb un aire sense calitja, diàfan. Bona harmonia en un principi prometedor .
Després, la jove Clara Andrés, de dolça veu que em recorda un poc per moments a les de dues cantants més madures i interessants, Lídia Pujol i Marina Rosell.
I sense solució de continuïtat un grapat de músics del millotret què en tenim, que la veritat és que no és poc : Miquel Gil, Eva Dénia, Pep Gimeno "Botifarra" tan autèntic, signant-me un disc, mentre escolta com a públic als anteriors a ell i la seua rondalla, Remigi Palmero, Óscar Briz,...Urbàlia Rurana.
Després, un sopar atípic perquè volia matinar a l'endemà, però bé, m'anime a quedar-me a un sopar que fan els del Bloc, sembla, què a més de què no em tenen que menjar , n'hi han persones conegudes i molta diversitat als meus voltants, amb bona companyia de Callosa, i els "tres Notaris", de terres castellonenques. De postre café i a seguir amb la música, ara de tendències més joves i electròniques però també amb una certa arrel, variable segons grups. La gent de Bakanal es solapa amb Rapsodes, amb varis membres comuns. Encara no havia estat en ninguna actuació de Rapsodes i la veritat és que em van causar bona impressió amb una concatenació de ritmes i rimes en valencià molt sui generis, desbordant frescura i molta energia.La nit avançava i era el torn d'Orxata Sound System.
Calia tornar amb la bici, passejant per camins, amb l'idea de matinar i pujar a la muntanya en unes poques hores però tot no pot ser.

Us deixe amb un vidiet d'acaronaments musicals dels Verdcel:

A mans besades - VerdCel from Octavi Masiá on Vimeo.

http://vimeo.com/4154545